Fragment del cap. II

De sobte vaig sentir la irreprimible necessitat de trencar aquell silenci fatigós amb qualsevol cosa que s’assemblés a una veu humana, i vaig preguntar: «¿Tu què dius, Iarmola? ¿D’on ve aquest vent d’avui?» - «¿El vent? –va aixecar ell el cap mandrosament–. ¿És que per ventura el senyoret no ho sap?» - «És clar que no ho sé. ¿Per què hauria de saber-ho?» - «Però ¿en veritat no ho sabeu? –es va animar tot d’una Iarmola–. Doncs jo us ho diré –va continuar amb un matís de misteri en la veu–. Mireu, o bé és una fetillera que ha nascut, o bé és un fetiller que celebra un casament.» - «Fetillera...; això és una bruixota en la vostra llengua, ¿oi que sí?» - «Això, això... una bruixota.» (Cap. II).