El nom d’Oléssia

En el capítol III, el personatge femení principal, diu: «Em diuen ¨Aliona¨. A la manera d’ací: ¨Oléssia¨.» En principi, ¨Aliona¨ seria diminutiu del nom ¨Ielena¨ (¨Helena¨). Pel que fa a ¨Oléssia¨, existeixen diverses versions sobre la seva procedència. En la primera versió, ¨Oléssia¨ seria un diminutiu o variant del nom ¨Aleksandra¨ (¨la defensora¨), utilitzat sobretot a Ucraïna occidental i Polònia. En la segona versió, ¨Oléssia¨ seria una forma d’¨Aliona¨, que coincideix amb el que diu el text. Finalment, en la tercera versió, ¨Oléssia¨ seria una de les variants del nom eslau ¨Liessana¨, ¨Léssia¨. En aquest cas, sembla que en l’arrel del nom hi ha la paraula ¨lies¨ (bosc), de tal manera que el significat vindria a ser: ¨la noia del bosc¨, ¨boscana¨, ¨aquella que viu al bosc¨, cosa que queda clar que coincideix amb el perfil del personatge (noteu també que el topònim ¨Polèssie¨ podria també compartir la mateixa arrel). L’autor sembla aprofitar-se de cadascuna de les tres versions per a caracteritzar la seva heroïna. Defensora (dels animals), boscana (perquè viu al bosc) i alhora ¨Helena¨ (en referència a la bellesa).