diumenge, 17 de desembre del 2017

Pròleg de Vicent Terol (edició per al País Valencià)

“Una obra colpidora” ~ El primer que destacaria d’“Oléssia” és el fet que, malgrat que sovint s’associa el realisme rus amb una lectura lenta i ¨pesada¨, aquesta obra atrapa el lector des del principi. Ivan Timofiéievitx, el protagonista de la història, narrada en primera persona, ens endinsa directament en les formes de vida rústiques de Polèssie, regió històrica del nord-oest d’Ucraïna, cap a finals del segle XIX. I ho fa en una escena aparentment intranscendent protagonitzada per ell i el seu servent Iarmola. L’autor, Aleksandr Kuprín, introdueix, així, un contrast entre la cultura rural de la zona i la mirada urbana del protagonista masculí de la història. Contrast que impregnarà tota la novel·la i que serà un dels elements importants, si no el fonamental del relat. ~ Ens trobem, d’inici, amb un ambient relaxat, fins i tot acompanyat d’una visió subtilment irònica del protagonista. No obstant, la història anirà augmentant en intensitat a poc a poc, convertint-se en un drama que va molt més enllà de la representació de la vida quotidiana i els costums, de la descripció d’una relació entre dos personatges. Kuprín, en aquesta obra, sembla perseguir, en última instància, la comprensió de l’essència de la vida. I ens ofereix als lectors un relat colpidor amb elements que ens condueixen a la reflexió social i filosòfica. ~ Per altra banda, la novel·la està farcida de referències a la cultura eslava, que ens permeten un apropament a la comprensió dels valors que contextualitzen la narració, en l’espai i en el temps. Al llarg de les seues pàgines, i també en l’annex final, el traductor ens il·lustra al respecte, aportant-nos informacions que obrin portes a possibles interpretacions. “Oléssia” és, des d’eixe punt de vista, per al lector occidental, una obra amb una càrrega didàctica gens menyspreable. ~ Per últim, afegirem un apunt més o menys anecdòtic que, en cap cas, desvetlla el contingut ni, tampoc, el desenllaç de la història. Es diu que aquesta obra és autobiogràfica i que, cap a la fi de la seua vida, Alexandr Kuprín va deixar escrita una frase misteriosa en relació amb la novel·la: «Tot això m’ha passat a mi.» Penseu-hi en acabar de llegir-la. ~ Vicent Terol, octubre de 2017.