Fragment del cap. XI

«Però vaig contenir el meu sobtat impuls i vaig reprendre el meu camí. Recordo que fins i tot em vaig dir en veu alta: «Sembla que vós mateix, Vànetxka, estimat meu, us heu contagiat de superstició.» ¡Oh, Déu meu! ¿Per què no vaig fer jo llavors cas d’aquell vague moviment de cor? No s’equivoca aquest mai en els seus ràpids, misteriosos pressentiments; ¡prou que hi crec, ara, en això!» (Cap. XI)